A continuació es detallen les regles més bàsiques i comuns del paintball. Tot i que habitualment hi ha poques variacions en les regles de seguretat, els canvis en altres regles del joc sí que són força corrents, de manera que el millor és informar-se de les regles específiques abans de començar les partides.

Normes de seguretat

Com en molts altres esports, la participació segura en una partida de paintball exigeix el respecte d'unes normes de seguretat adequades. Quan es segueixen, el paintball és extremadament segur, amb una taxa de ferides de només 0,2 per cada 1.000 partides. La probabilitat de resultar ferit en altres esports d'equip populars és molt més gran, per exemple, unes 12 vegades més altes en el futbol. També es diu que el paintball és més segur fins i tot que el golf i les bitlles en termes de ferides per jugador.


Màscara

La norma de seguretat més important del paintball és que tots els jugadors han de portar una màscara protectora, normalment de plàstic que cobreix tota la cara i es corba per damunt de les orelles, en tot moment quan juga o es queda a prop de marcadores sense bloqueig de canó. Encara que les boles de pintura no produeixen ferides permanents en la major part del cos, els ulls, i en menor mesura les orelles, són vulnerables a ferides greus si els impacta una bola de pintura. Les màscares de paintball es dissenyen especialment per aquest esport i són capaces de suportar l'impacte directe d'una bola de pintura a 90 m/s. Les instal·lacions comercials de paintball exigeixen que els jugadors portin una màscara específicament dissenyada per a aquest esport, que sol ser d'un plàstic dur o metall lleuger.


Velocitat de les boles de pintura

A més de l'ús obligatori de màscares, les marcadores no han de disparar boles de pintura per sobre d'una determinada velocitat. Les boles de pintura disparades a més de 90 m/s provoquen grans hematomes i poden trencar la pell i fins i tot els dits. Moltes instal·lacions comercials de paintball exigeixen una velocitat menor, normalment d'uns 65-80 m/s, per tenir així un marge de seguretat extra. Velocitats fins i tot menors poden ser doloroses en distàncies curtes. De manera que s'ha d'evitar disparar de massa a prop. La velocitat màxima permesa per a una bola es estandarditzat en 300 peus per segon (90 m/s).


Dispositius de bloqueig del canó

Tots els jugadors han d'usar algun tipus de dispositiu de bloqueig del canó en les seves marcadores quan no estan participant activament en una partida. Aquests dispositius solen tenir la forma d'una petita bossa o tap (conegudes com condó o xumet del canó) que cobreix l'extrem del canó i se subjecta mitjançant un cordó elàstic enrotllat a la marcadora. El mitjó del canó atraparia qualsevol bola de pintura disparada per accident. Abans de la seva introducció a finals dels anys 1990 els dispositius de bloqueig del canó més usats eren els taps (també anomenats xumets), unes peces de plàstic dur amb anells de goma que s'introduïen per l'extrem del canó. Com que aquests taps podien caure o sortir disparats del canó si es produïen trets accidentals, els camps obliguen a fer servir els mitjons com a mesura estàndard de seguretat. Les marcadores més modernes tenen un sistema de bloqueig de seguretat, en què un botó al lateral de la marcadora bloqueja el gallet. Tot i això, fins i tot amb aquest afegitó, els jugadors sempre haurien d'utilitzar un dispositiu de bloqueig del canó.


Eliminació dels jugadors

Els jugadors s'eliminen uns als altres del joc en tocar als seus oponents amb una bola de pintura que s'arribi a impactar contra ells i els deixi una marca de pintura. Les regles sobre de la mida que ha de tenir una marca de pintura per ser considerada com a impacte vàlid poden variar, però no compten les marques de pintura deixades per una bola que es trenqui contra qualsevol altre objecte abans d'arribar al jugador (el que es coneix com esquitx). Quan un jugador és marcat, s'elimina de la partida.

La majoria de les regles consideren vàlids els blancs en qualsevol part del cos. La roba, l'equip o qualsevol objecte que el jugador porti o vesteixi. Inclosos els peus, la marcadora, la motxilla o un objecte pres del camp. Algunes variants no consideren els blancs sobre la marcadora o el cap, o sobre algunes zones del cos, com qualsevol excepte el tors, o exigeixen més d'un blanc en certes zones del cos perquè el jugador sigui eliminat. Aquestes regles especials s'han d'acordar abans de començar les partides.

Els jugadors també poden ser eliminats de la partida per altres raons, com ara autoeliminar-se cridant, ser tocats per granades o mines de pintura (si el joc permet el seu ús), o per una infracció, com sortir del camp o abandonar el punt de partida abans del començament.


Rendició

Algunes regles exigeixen que un jugador a certa distància d'un oponent que no li hagi vist (normalment de 3 a 5 m) li ha de demanar que es rendeixi (cridant-li una frase prèviament acordada) abans de disparar. Si l'oponent accedeix verbalment o aixecant les mans o la marcadora, es considerarà tocat, i eliminat de la partida. Per contra, si refusa o intenta qualsevol acció hostil (com girar-se per disparar), el jugador que ha demanat la rendició pot disparar. Tot i això, mentre espera resposta, aquest jugador pot ser assolit pels trets d'altres jugadors. Ser blanc per una bola de pintura des d'una distància tan curta pot resultar dolorós, i es considera educat i de bon esportista oferir a l'oponent l'oportunitat de rendir-se sempre que sigui possible en lloc de disparar innecessàriament des de massa a prop.

En gairebé tots els tornejos no es contempla la rendició, i si un jugador sorprèn a l'oponent amb la guàrdia baixa té el dret de disparar. Tàctiques com ara el run through, consistent en córrer pel camp disparant a tants contraris com sigui possible, s'han desenvolupat amb el temps i són molt importants. Un altre moviment popular és el Bunkering, en que un jugador carrega contra un búnquer o barricada darrere del qual es protegeix un oponent, i li dispara des de dalt o des dels costats.